13 de set. 2020

Say Cheese Barcelona 2020

El 2020 vindrà marcat per la Covid. Aquesta malaltia, produïda per un coronavirus que ha fet famosa tota la familia "corona-", ha causat un trasbals a nivell mundial. Tot s'ha vist afectat, fins i tot esdeveniments públics que, encara que es fessin a l'aire lliure, han d'estar sotmesos a tot un seguit de restriccions, variables segons l'afectació de la malaltia.

És per això que la gent d'Expogestió (experts en la gestió d'esdeveniments) s'ha hagut de posar les piles i donar-li a la inventiva, fruit de la qual ha sorgit la "Say Cheese", una fira dedicada al món del formatge artesà, on hi haurà un bon munt de productors amb uns formatges fets amb cura, amb tots els sentits. 



Hi seran: 

Làctics Portella

Formatgeria del Miracle

Murgó Formatges

Formatge Bauma

Làctics Ubach

Formatges Montbrú

Formatges Sant Gil d’Albió

Peralada Mas Marcè

Formatges Muntanyola

Formatges Serra del Tormo

Formatgeria Mas Rovira

Tros de Sort

Formatges Riudavets

Formatges Camps

Formatges Reixagó

Formatgeria de Clua

Formatgeria La Frasera

Molí de Ger

Cal Quitèria – Formatges de Ponent

Formatges Montllobe

Formatgeria Roura Soler

Formatges Veciana

Mas Claperol

Mató d’Ullastrell


Sense oblidar-se dels Cellers Maset i la Minera que s'encarregarn dels vins, caves i cerveses que acompanyaran els formatges.

Tots ells seran els expositors presents a l'Estació del Nord de Barcelona, el cap de setmana del 19 i el 20 de setembre d'enguany.


I on rau la inventiva? Doncs que del 15 fins el 19 de setembre la fira serà en funcionament de forma virtual: www.firesvirtuals.cat . D'aquesta forma, si teniu alguna por de la Covid, podreu gaudir de la fira sense cap problema. Fins i tot si no podeu ser a Barcelona el 19 i el 20 de setembre, serà una bona forma de ser al dia en qüestió de formatges catalans.

2 de febr. 2020

El xef convidat: Romain Fornell

El marcat caràcter de La Boqueria queda ben palès enguany, que fan una celebració ben potent dels seus 180 anys. No 175 o 200, no... 180.
Entre els diferents esdeveniments que serviran per celebrar aquesta edat tan peculiar hi és "El Xef Convidat", un espai on reconeguts cuiners van al mercat  a fer una masterclass.

I la primera, va ser d'en Romain Fornell, un cuiner amb estrelles Michelin (el Caelis a Barcelona, per exemple) i que gestiona diferents projectes culinaris (com el renaixement de Casa Leopoldo o els germans petits del Caelis a l'hotel Ohla).


La seva masterclass va ser un homenatge a les verdures. Tots els plats que va cuinar van tenir com a eix central els elements vegetals. I amb perfum trufat, ja que la trufa va ser ben present en tots els plats.



Primer, una sopa de ceba homenatge a Paul Bocuse, ja que era una versió de la que va fer el mite dels fogons per a en Valéry Giscard D'Estaign.



Després, va venir una carxofa amb una salsa de mantega blanca trufada. Una meravella que respectava absolutament el gust de la verdura, gens amagat pel greix de la mantega.



El porro amb salsa verda que va venir després estava deliciós. Recordant els calçots, doncs estava escalivat, el porro tenia una textura suau i la dolçor estava equilibrada pel punt àcid de la salsa.


Personalment, la sorpresa va arribar amb el fals risotto d'api-rave. Fals risotto perquè no hi havia arròs: l'api-rave tallat ben petit era la base del plat. En Romain Fornell, va demostrar que era possible fer un risotto (encara que amb truc pel treball de tallar ben petita la verdura) en poc temps, ja que l'api-rave no triga tant com l'arròs en coure's.


Barrejant remolatxa crua amb cuita, ens va presentar un tartar de remolatxa molt bonic. I, vés, una forma amb la que podré menjar remolatxa sense gaire problema.


Per acabar, el meravellós pèssol llàgrima del Maresme va ser el protagonista, amb un plat on estava lleugerament cuit en un brou vegetal i cobert per un vel vegetal que li donava vistositat.



Mentre ens acabàvem els plats, en Romain Fornell va fer una defensa del producte de proximitat, de temporada i de la importància del mercat com agent on aconseguir bon material.

4 de nov. 2019

La Gastronomia és Compromís

Dissabte 19 d'octubre, tant a Instagram com a Twitter vaig fer aquesta publicació:


Indignat, sí, per com gastrobloggers, gastroinfluencers.. estaven encarant la situació a Catalunya. Algú amb mancances greus de competència lectora podria podria pensar que jo demanava o exigia suport a la independència... Però això no ho deia pas. Critico la manca de posicionament envers situacions greus que estem vivint. Un és el problema de la independència o no de Catalunya, però han sorgit d'altres com una sentència que penalitza qualsevol protesta (la gran perversió del text que condemna els presos polítics catalans); la impunitat del feixisme (la comoditat amb la que es van moure els concentrats a la Pl. Artós); les actuacions desproporcionades de les policies amb manifestants i periodistes... Molta porqueria...
I al sector gastronòmic s'ha observat un silenci alarmant. Dels cuiners, que en parlin els seus col·legues, però, per la part que em toca, he de criticar l'omissió de gent del sector al qual pertanyo.

Que no s'ha de barrejar política i gastronomia? Un error. La Gastronomía és compromís. I això implica tenir un posicionament polític. Si defenses l' "Slow Food", estàs defensant la proximitat, un paisatge en concret, uns sabors en concret, una forma de fer en concret... És defensar l'apropament a un model socioeconòmic basat en la mesura humana del mateix, on les persones importen: es coneixen els projectes productors, els preus han de contemplar la feina feta, s'ha de tenir en compte els cicles dels aliments... Això té una càrrega ideològica molt diferent a la de voler trobar un aliment sense importar la seva estacionalitat, voler la peça el més barata possible... Política... Clar!!! La ideologia predominant determinarà la nostra realitat.
I si la realitat demana veus crítiques, aquestes han de ser-hi.
Tots i totes aquelles amb qui em mostro crític no deixen de ser part de l'engranatge d'alienació social: "Ei!!! Mira quin menjar més bo... Mira quin bon lloc on anar a dinar... Mira quina fira on anar a comprar... Veus, això et permet alliberar-te dels problemes, perquè amb tot això no hi ha espais pels problemes. Ho veus? Jo m'ho passo bé i a les meves xarxes socials no hi ha espai per a penes". Els qui mostren una realitat d'hedonisme gastronòmic perpètua no deixen lloc a les misèries de la societat en què  la seva realitat està contextualitzada. Són part del sistema descrit a "Un món feliç" d'Aldous Huxley.

Oblidar la vessant política d'un fet social és una errada, ja que impedirà poder explicar fets gastronòmics de forma correcta. I no es tracta de comunicar?
Com poden aquests comunicadors, explicar què és una cooperativa? Una cooperativa!!! La dimensió política és esencial en aquest cas, ja que és una figura empresarial que permet realitzar una activitat econòmica amb un alt grau de sostenibilitat social. Una expansió de l'economia social (on s'incardina la cooperativa) permetria un canvi en el paradigma econòmico-productiu passant d'un on es genera explotació laboral i desigualtat social a un altre on la sostenibilitat social (de les persones que composen l'empresa i l'entorn on desenvolupa la seva activita) i el repartiment de la riquesa són presents. Posicionament polític pur i dur.

Aquell que defuig la presència de la política en els aspectes socials de la persona està contribuïnt a deixar el poder en mans equivocades, doncs els polítics no tenen el poder, sino que són els representats momentanis de qui té el veritable poder: la gent. Ara bé, de nosaltres depèn.
La Gastronomia és compromís. Els records i les sensacions associades al menjar i el beure estan relacionats amb algú que ens cuidava, amb algú que ens estimava, amb algú que ens feia feliços... No amb algú que ens enganyava o ens feia creure que vivíem en un món irreal... Penseu-hi.

No voleu mostrar el vostre posicionament per què no voleu perdre seguidors? Perquè teniu por a perdre algun patrocinador? Perquè penseu que us deixaran de convidar a llocs? Val... Però no compteu amb mi. El vostre viatge és diferent al meu.

27 d’oct. 2019

FESC 2019

Avui diumenge, a les 14:30, s'ha posat fi a la VIII Fira d'Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d'Economia Solidària (XES).






És una ocasió especial per als que creiem que hi ha una alternativa al sistema econòmico-productiu actual, doncs hi ha un munt d'expositors de diferents sectors productius que mostren la seriositat amb la que es treballa des d'una opció que pretén promoure una economia al servei de les persones, amb dimensió humana.

S'hi podia obtenir informació sobre banca ètica, distribuïdors d'energia, tèxtil... I, com no, els aliments i les begudes eren presents.












La sort de freqüentar fires com la FESC és que acabes coneixent el que hi ha i, de seguida, ja comences a interessar-te per les novetats.

Enguany, vaig aturar-me, d'una forma especial, a la taula de La Sobirana i Tres Cadires... Dues cooperatives que comparteixen obrador i que fan uns licors extraordinaris. Enguany, sabent que hi tindrien ratafia, vaig anar amb la idea al cap de comprar-la. Ho vaig fer, vaig sortir de la FESC amb una ampolla de La Penjada... Però vaig dubtar molt, doncs vaig realitzar un tast dels quatre licors que presentaven i, quins productes!!!!






Ja sóc un consumidor del Vi de Nous de Tres Cadires, i vaig estar a punt d'endur-me la seva novetat d'enguany: Nyons, un patxaran d'aranyons tremendament fresc i aromàtic.





























Però, com que tenia una idea fixa, vaig comprar La Penjada, una ratafia deliciosa que té com a base el tronjó, que també era present al seu costat amb el nom d' El Penjat. Aquest tronjó és suau, delicat, amb unes aromes pures de taronja, però sense arribar a semblar colònia, pecat que acostuma a ser present en aquest tipus de preparació...

22 de set. 2019

All Those - Setembre 2019

Els darrers anys han consolidat el paper de l'All Those Food Market dins els esdeveniments gastronòmics de Barcelona. Les edicions de setembre han esdevingut l'inici de curs de les activitats relacionades amb la gastronomia a la ciutat.






I el TNC, ja va lligat a l'All Those en època de bon temps, acollint al seu interior un grup molt interessant d'artesans del menjar i el beure...













... i abraçant als seus jardins ofertes per menjar i beure al moment.















De l'interior, en aquesta ocasió, voldria destacar els olis de Can Català, olis que ens recorden com ha de ser aquest producte i la seva riquesa de matisos atenent a les diferents varietats d'oliva.




En quant al menjar, el bikini de cochinita pibil de Cloudsteet Bakery (amb la participació de la Mònica Escudero en la seva creació), va ser una gran proposta (amb gust, sabors marcats i gens pesada), recordant-nos que el pa de pagès és una bona opció pels entrepans.